Entrevistem a Victòria Pons Sala, Ph.D, metge especialista en Medicina de l’Esport , doctora en Nutrició Humana i cap del Departament de Fisiologia i Nutrició CAR. Pons ha estat una de les ponents en la tercera edició de les SC Trade Center Talks, la sèrie de conferències del Trade, amb la temàtica “Dones en l’esport: Salut”.
Les persones cada vegada practiquen més esport en comparació amb els últims cinc anys o deu anys. Hi ha un boom de ciclistes, corredors, padelistes….Quina recomanació nutricional vol compartir-nos?
Fer una recomanació nutricional tan general és una cosa complicada, però d’alguna forma hem de veure quina quantitat d’entrenament es fa. Moltes vegades, gent que acudeix al gimnàs tres vegades per setmana no necessita canviar la seva dieta, però no pot saltar-se l’esmorzar per a anar a fer esport. El tema es complica quan hi ha gent que realitza activitats més intensives i que recorren molts quilòmetres setmanals, llavors si haurien d’augmentar una mica la seva ingesta, Hem d’aprendre a menjar bé, a menjar els tres grups d’aliments en tots els menjars: vegetals, carbohidrats i proteïnes, per tenir una cobertura de micronutrients. Si perdo per perquè he entrenat o he sortit a rodar un dia de més aquesta setmana, haig d’augmentar una mica les quantitats, idealment distribuïdes entre els diferents grups.
En general, la gent s’alimenta bé?
Si hem de fer una radiografia, ja no parlo d’esportistes, sinó de la societat en general, diríem que s’alimenta bé. Si ens fixem en els esportistes que segueixo, la nostra tasca és ensenyar-los a aprendre a menjar correctament i cobrir les seves mancances. Hi ha de tot, És veritat que la forma de vida més precipitada de la ciutat amb horaris extensius fa que tinguem menys temps i això a vegades fa que les persones cuidin menys la seva alimentació. En l’etapa infantil i escolar, amb molts nenes esmorzant a l’esco0la, és una qüestió de cuidar-ho i d’interessar-nos perquè els pares tinguin els menús i els completin durant el sopar amb els grups d’aliments que falten. Hi ha molta dispersió en hàbits alimentaris, però la meva tasca és, entre altres coses, ensenyar a menjar bé i a cobrir les necessitats que tenim.
Què li sembla aquest tipus d’iniciatives com les SC Trade Center Talks?
Em sembla molt interessant perquè en moltes ocasions és tractar temes que al final són informatius i formatius. En el cas de la dona i l’esport, moltes vegades hi ha circumstàncies que s’han normalitzat de convivència amb una situació de contrarietat mentre s’entrenen, que potser parlar-ho i fer que les dones es coneguin una mica més a si mateixes, com reaccionen amb una mena d’entrenament a un altre, què els ocorre al llarg del seu cicle menstrual en relació amb com aconsegueixen els seus objectius d’entrenament. Són coses interessants i com cuidar, sobretot.
Què li semblen les instal·lacions del SC Trade Center?
Molt xules, no hi havia estat abans, però em semblen molt àmplies i ben preparades per a acollir esdeveniments.
En l’esport la nutrició ho és tot?
No, l’esport és tot: la planificació de l’entrenament, l’entrenament, la nutrició i la recuperació. Jo diria que van en bloc i més per a un esportista d’elit.
Quina és la part que ocupa la nutrició?
El rendiment és multifactorial. Necessites alimentar-te bé perquè has de recuperar reserves energètiques, perquè necessites micronutrients que consumiràs tots els dies i sense això entraràs en fatiga i et recuperaries pitjor. La nutrició és un ingredient més, però també ho es, que entrenis el que toca, que no sobrecarreguis la via metabòlica i que preparis la força muscular que necessites per a l’esport que t’ocupa. Així que l’entrenament és multidisciplinari i la nutrició important. També és important el control d’entrenament, veure com t’adaptes, quina adaptació fisiològica tens de paràmetres com el consum d’oxigen, de rendiment i el lactat que acumules.
Quina és la nutrició que han de tenir els esportistes del CAR? Existeix una nutrició tipus? Es divideix per la disciplina?
En el CAR tenim una oferta alimentària fantàstica. Els esportistes tenen tres primers plats i tres segons plats per a triar i una gran varietat de fruites, làctics i després unes postres elaborades. Alhora hi ha un bufet amb 18 ingredients perquè cadascun pugui trobar el que necessita. La labor del departament de nutrició és ensenyar-los a triar entre tots aquests aliments. En el moment del menjador hi haurà una gimnasta de rítmica que menjarà poquet o una noia que haurà de cuidar la seva composició corporal i trobarà que hi haurà risotto, però també una pasta, un arròs poc elaborat o un llegum i la podrà barrejar amb vegetals per a ajustar la ració. El que més en preocupa és que tinguin una oferta molt variada que els permeti aprendre a triar, especialment, quan s’acosten les olimpíades o quan tornen de competicions dures.
En aquests moments l’alimentació canvia o és exactament la mateixa?
L’alimentació d’un esportista canvia sempre, però no depèn tant de la competició. Imagina’t un nedador que està en la seva etapa de volum i que pot estar nedant 75 quilòmetres a la setmana i, en canvi, arriba a la competició i, atès que fa intensitats més específiques, a lo millor neda 45. No pot menjar en igual quantitat. Llavors han de fer-se racions justes. Si hi ha un període en el qual tu introdueixes més treball de força muscular, llavors probablement utilitzaràs algun suplement per a millorar la resposta d’hipertròfia i segurament, si treballen més força, aniran en detriment de, potser més tema cardiovascular o aeròbic. Tot es va combinant. Llavors, la nutrició d’un esportista és absolutament viva. Està sempre condicionada per la planificació de l’entrenament.
Les dones han de tenir una alimentació diferent dels homes?
Les dones han de cuidar per la seva naturalesa moments de fragilitat amb determinats nutrients com la vitamina D i el calci. Els homes també pateixen fractures d’estrès i també tenen dèficits, però d’alguna manera i segons el seu comportament hormonal, les dones poden tenir moments més fràgils. El que realment més condiciona és la modalitat esportiva que necessites i després els moments puntuals en els quals puguis tenir algun problema fisiològic.
És a dir, una dona que és molt prima i que té un esport cíclic amb microtrauma repetit, resulta que té una vitamina D baixa, una ingesta de calci baixa i se li retira la menstruació, per la qual cosa tindrà un escenari més perillós en el seu contingut mineralògic. En aquest aspecte, són situacions que haurien de cuidar-se, però també podria ocórrer amb un noi amb les mateixes condicions, també ho tingui.
Des de la seva òptica, que s’encarrega de la nutrició del CAR, què és el que més valoren els esportistes i les esportistes?
Que aprenguin a triar el que els toca, garantim l’oferta, pensa que en algunes persones el que fem és registrar la seva alimentació durant una setmana, analitzar l’energia i la composició de la dieta i llavors, al costat d’ells, veiem els nutrients que els falten i els orientem sobre quines fonts alimentàries necessitem per a trobar-los. En el CAR es realitza tot aquest tipus de treball. Jo el que valoro és que hi ha una temperatura d’energia suficient i, a més, l’habilitat de combinar tots els micronutrients. Però se’ls ajuda i és un tema per a aprendre. Nosaltres fem constantment sessions grupals o individuals per a treballar cada segon els seus coneixements. Hi ha gent que menja molt bé i gent que menja molt malament.
