La preparadora física de pilots de motociclisme a nivell nacional i internacional, Míriam Cribillés, ha estat una de les protagonistes de les SC Trade Center Talks, Dones en l’Esport, Tecnologia i Innovació. Durant la seva intervenció, Cribillés que actualment treballa amb 25 pilots de diferents edats, va posar de manifest que he creat el primer centre d’entrenament a Espanya. Un centre que inclou un simulador d’entrenament que millora del rendiment dels pilots.
El motociclisme és un esport imminentment masculí, però en els darrers anys has vist un increment de dones que s’interessen pel motociclisme?
Sí, la veritat que sí, i ja no només com a esportistes, sinó com a enginyeres, mecàniques, telemètriques i fisioterapeutes que formen part d’un equip de motociclisme. Està començant a poc a poc i encara que costa, va creixent, per sort.
Per què et vas especialitzar en el motociclisme?
Perquè m’encanta l’esport i les motos i ho vaig voler unificar tot.
Quin és el resultat que esteu aconseguint en el vostre centre d’entrenament i com la tecnologia està canviant l’entrenament dels pilots?
El nostre centre ha canviat la manera de preparar-se dels pilots. Ja no només és físic, sinó que inclou la part psicològica amb la part de la preparació de curses, amb la preparació d’un circuit, la definició de les traçades, saber canviar de marxa, de quina manera col·locar-te sobre la moto… En definitiva, aspectes que a la pista només tenen tres dies per preveure i no hi ha temps a fer tot això. Tot això ho treballem molt específicament al gimnàs, tranquil·lament, sense estar pensant en la pressió d’altres coses, i al final és com canviar la preparació per complet del pilot.
Diries que el motociclisme és un esport que únicament la gent veu les curses i no es veu tota la feina que hi ha darrere, tenint en compte que la seva complexitat en unir estat físic, mental, i la perillositat dels circuits?
Sí, perquè no només hi ha la preparació del pilot, sinó també la de la moto, la de l’equip, i tot això té una evolució, són dues coses per separat, que després, a l’hora de competir, s’han d’unir. Jo preparo pilots, una feina molt complexa, ja que es tracta d’un tema molt mental, que encara que està en la majoria dels esports, en el motociclisme t’hi va la vida. Per aquest motiu, necessites el doble de concentració.
Què et semblen aquest tipus d’iniciativa que donen veu a les dones com el SC Trade Center Talks?
Aquest tipus de xerrades, de converses que donen veu a les dones i que fan veure que les dones estem fent coses, són molt importants, ja que ens donen normalitat i visibilitat.
Quin és el repte més complicat que has d’enfrontar a l’hora d’acompanyar a un motociclista?
Quan hi ha caigudes, quan hi ha pors, quan hi ha morts pel mig, aquesta és la part més difícil de gestionar. És complex i per mi és la part més crucial i la que li servirà més pel dia a dia, perquè estiguin forts, que tinguin problemes. Com afronten aquests temes, que són més de vida que de rendiment, és amb el que s’ha d’anar més amb compte.
Els pilots, que s’inicien en el món del motociclisme des de ben petits, necessiten un acompanyament més estret?
Sí, actualment la més petita que tinc és una nena de set anys que fa trial, però alguns comencen encara més petits amb tres anys, van amb casc que se’ls veu molt gran. Se’ls acompanya a poquet a poquet, mitjançant jocs, que vagin veient diferents aspectes de la competició, però sobretot jocs que es relaxin, que ho vegin com a què puc fer per millorar i superar frustracions, que és el que més els costa a un nen. Òbviament, també hi ha el desenvolupament físic, la coordinació, però el tema mental és el que si de petit ho tenen ben gestionat, de gran, els servirà moltíssim.
Els esportistes i les esportistes que tens, n’hi ha algun que et sentis especialment orgullosa?
Per mi tots són els meus nens, des de la nena de 7 anys, fins als pilots de 30 o de 40 anys. Són els meus nens, fa deu anys que treballo com a preparadora física de pilots i els sento com els meus germans petits per tot el que hem viscut junts, per totes les alegries, per com hem plorat, com hem rigut… tot això és molt maco, i és el que m’emporto com experiència de vida.
Què et semblen les instal·lacions del SC Trade Center?
Bé, estan molt bé, perquè hi ha una miqueta de tot, i totes aquestes iniciatives tipus SC Trade Center Talks són molt maques, i que algú pensi en tot això també.
