La jugadora del Sant Cugat FC i resident de medicina familiar i comunitària, Marta Feliu, ha estat un dels tres perfils protagonistes de l’últim SC Trade Center Talks del 2023. Una xerrada que portava per nom ‘Jugues com una noia’ i que ha reunit diverses dones provinents del món del futbol.
Què et sembla el títol de la darrera SC Trade Center Talks, ‘Jugues com una noia’?
Quan el vaig llegir, vaig pensar, ostres, com que ‘jugues com una noia’?, perquè la veritat és que hi ha hagut tota una campanya arran d’això, del ‘jugues com una noia’, i històricament ha tingut una sensació negativa. Quan li deies a algú ‘jugues com una noia’, o entre els nois ho deien, sempre era com tirant a un insult, però realment crec que és una forma de reivindicar, de dir, ‘jugues com una noia’, és a dir, quin orgull. Al final, soc una noia, i que millor que jugar com una noia.
Des de la teva experiència dins l’esport femení i, concretament, en el futbol, quins són els principals entrebancs amb els quals t’has trobat?
Vaig començar a jugar futbol ara fa quinze anys, i en aquells moments ja hi havia noies que jugaven, però no era tan famós com ara. Vaig estar en un club durant quatre anys en què érem poques noies entrenant, moltes noies feien dos esports, feien hoquei i futbol alhora, i llavors ens trobàvem que a vegades érem tres o quatre entrenant, que havíem d’entrenar amb els nois perquè no érem suficients, que havíem d’anar a partits sent poques jugadores, perquè al final es tendia a prioritzar altres esports, i no tenia el pes que està agafant ara. Tot i això, des de casa, i des del meu entorn i en general, tothom ha estat molt orgullós i content que jugués a futbol.
Llavors, en el teu entorn van entendre que volguessis jugar a futbol?
Fa quinze anys no era tan típic, ni tan fàcil, però des que vaig començar a jugar a futbol, ja en el parvulari, perquè recordo fotos meves de festes d’aniversari en la que la majoria d’amics eren nois, a casa ho van entendre. És que sempre ho han viscut a mi, ja que a les hores del pati i sempre que podia jugava, i llavors, és com que ningú es va estranyar pel fet que jo jugués. La veritat és que, inclús ara, la gent se sorprèn quan els dic que jugo a futbol. A la feina, o la gent que coneixes… els hi dius que jugues a futbol i com que s’emocionen, sobretot els nois, perquè encara ho veuen com una cosa estranya. Però mai ningú m’ha dit alguna cosa dolenta, la veritat és que jo, per sort, no m’ho he trobat o això, o la gent que ho pensava, no m’ho va arribar a dir mai.
Fa quinze anys, quan vas començar en el món del futbol, tenies algun referent femení?
L’únic que veia era futbol masculí i l’únic que m’havien ensenyat era futbol masculí. Jo era molt del Barça, molt culer i els pòsters que tenia, tots els meus referents i les samarretes eren de jugadors com el Messi, la veritat és que coneixia ben poc. Fins que no vaig començar a ficar-me més en el món del futbol femení, fins que en vaig entrar en el Santcu, no vaig començar a anar a partits i no vaig anar a veure la Champions femenina, no vaig tenir consciència que hi havia noies que eren tot un referent. Al principi, per desconeixença, els meus ídols eren masculins.
Els valors de les dones en el futbol i el dels homes, són els mateixos o són diferents?
Crec que són diferents. Al final no es pot estereotipar i cadascú té les seves coses, però hi ha valors femenins superpositius que es veuen tant dins com fora del camp. Tan fàcil com les tanganes que s’organitzen a vegades, jo he arribat a apagar algun partit del Barça-Madrid, perquè s’estaven a punt de pegar i pensava que aquesta gent no em representava per res. I amb les noies trobo que hi ha molt més respecte, molta més companyonia, inclús a l’hora d’associar-se entre elles, potser les dones són més de treballar en equip.
En el Santcu hi ha equips en totes les categories femenines?
Crec que ara sí. De fet, aquest any n’ha afegit alguns equips, estem creixent bastant en la secció femenina.
De tota la teva carrera, hi ha alguna efemèride de la qual et sentis especialment orgullosa?
Estic orgullosa d’haver pogut viure i conviure tants anys gaudint del futbol. Així com a èxit, sí que vam guanyar una lliga, però per mi l’èxit és gaudir cada dia del futbol amb les meves amigues i poder compartir un esport i poder ser referent per a algunes petites. Si penso que ella s’ha pogut fixar en mi i veure’m com una oportunitat, un punt de llum en això, això és l’èxit més gran.
Actualment, entrenes entre setmana i jugues durant els caps de setmana?
Als partits no hi vaig gaire, perquè estic fent guàrdies a l’hospital i com que ara som moltes a jugar a futbol, necessitava una mica de break. De moment estic entrenant i anant a algun partit puntual.
Els valors del futbol t’han servit per a la teva carrera com a doctora?
I tant. El compromís que et dona, la força de voluntat, el sentit de l’esperit de treballar en equip, la companyonia amb les companyes i amb el rival… El dia a dia, com a metge, he de treballar en equip, he de continuar formant-me i esforçant-me per ser millor metge i poder tractar millor els malalts, he de respectar les persones a les quals tracto… Sí, sí, m’ha ajudat un 100%.
Avui participaràs en les SC Trade Center Talks, aquí al Trade. Havies estat aquí amb anterioritat, què et semblen les seves instal·lacions?
No, crec que no havia estat abans, però el lloc m’ha agradat força, és còmode i està molt a prop del centre.
