Si fessis una radiografia de la teva vida, quin diries que ha estat el teu triomf , tant en l’esportiu com en el personal?
Jo sempre he pensat que és la medalla d’or dels campionats del món de Dubai, que va ser en 2010. Ara, i havent passat la transició de la retirada i el comiat, crec que ha estat això, el poder fer una transició més o menys normal amb el que comporta i en haver sortit i haver creat una vida després de la natació. Crec que aquests ha estat el meu major triomf.
Ets dona, ets esportista i a més ets emprenedora, què et va fer emprendre?
El món de l’esport, i la natació, és un esport molt individual, encara que es planteja en equip. És veritat que has d’esforçar-te per a tirar endavant i crec que això ho portes aprenent des de petit i ha estat una mica seguir en aquesta dinàmica.
Per què vas decidir participar en el SC Trade Center Talks?
Perquè crec que és interessant explicar una mica les perspectives i les vides de les persones, com hem arribat fins aquí. I que les dones se sentin reflectides i puguin agafar una mica de la teva experiència.
Què et sembla aquest tipus d’iniciatives que donen veu a les dones? Creus que són importants?
Són molt importants, la gent està molt conscienciada al fet que tot ha d’anar cap a la igualtat, però encara ens queda molts feina per fer, crec que és molt important donar veu i sobretot veure que hi ha gent que tira endavant.
Si haguessis de trobar un fil conductor entre ser dona, ser empresària i ser esportista, quin fil conductor diries que té?
El fil conductor és la constància i el caràcter que tenim les dones, que sempre és com més sofridor, més instintiu, més conscient, més conscient, per dir-ho d’alguna manera una mica més lluitadora. I jo crec que aquest és el fil conductor en comú entre les tres.
Per què creus que és important donar veu a les dones empresàries?
Al final, encara que ara estem lluitant una mica més amb això, sempre estem una mica per sota. Jo ho he vist, sobretot, no a nivell esportiu, perquè mai he tingut cap mena de problema, però quan he passat pel rol d’entrenadora en un club, he vist que sempre estàs una mica per sota d’algú que en aquest cas era del gènere masculí. I crec que és important donar veu, que es conegui i fer coses, perquè fent coses demostres que, que ja som vàlides, però que encara ho som més i que podem aconseguir-ho.
Ens pots explicar el teu missatge en aquest fòrum?
El que els passa a les dones esportistes d’elit amb la seva retirada i com tornar a créixer amb una altra vida diferent. Intentar buscar aquests reptes, aquestes motivacions que deixes darrere i que al final formen part de la teva passió i de la teva vida i que les trobes en un altre ambient, en aquest cas en el món de l’empresa, la psicologia en el meu cas.
Tu has viscut a Sant Cugat, molts anys en el CAR. Quins records tens de la ciutat?
Jo vaig entrar amb 14 anys en el CAR de Sant Cugat, després em vaig comprar un pis i vaig estar vivint aquí a la ciutat fins fa 2 anys que em vaig mudar a Barcelona per un tema de treball i altre. Estic molt contenta perquè aquí sempre tens aquest ambient de poble que mai se’n va, llavors sortir al carrer els diumenges a la tarda, passejar pel monestir i tot això és un ambient que ho trobo a faltar ara que estic a Barcelona.
Recentment, has fet públic que formes l’equip Érika Villaécija, En què consisteix aquest nou projecte?
La idea és crear programacions en línia de natació per a triatletes, nedadors de piscines i d’aigües obertes. Hi ha dos diferents, una, una mica més bàsica per a gent que està començant i seria per a millorar la tècnica i una mica per saber què és la natació en si. I l’altra per a gent que ja porta temps, amb els seus objectius, els seus ritmes d’entrenament i un seguiment una mica més personalitzat. Era una manera de tornar a l’aigua, però conservant una mica la vida que porto ara acostant-me a la natació.
Trobes a faltar l’aigua?
Sí, una mica, nedo de tant en tant i competeixo en nivell màster i altre, però la part més d’entrenaments, portar a gent i guiar és la que més trobo a faltar i per això he decidit crear això.
Ha estat difícil arribar fins on has arribat avui dia?
La veritat és que sí, perquè, tothom et parla de la transició, de la retirada esportiva i fins que no ho passes no ho saps. És una part que has de passar com un dol com si diguéssim, i el teu anar trobant objectius, motivacions i dia a dies és complicat perquè, al final la teva passió i la teva vida és la natació i has de trobar una cosa semblant.
