La periodista esportiva a TVE, narradora de la Copa Mundial de la FIFA i jugadora d’Aniquiliadoras FC, Alicia Arévalo va ser una de les encarregades de prestar el seu testimoni al darrer SC Trade Center Talks de 2023, i com ha viscut el fet de ser dona en un dels esports imminentment d’homes com és el futbol. Parlem amb ella perquè ens expliqui en primera persona les seves experiències.
Quina és la teva experiència com a dona i esportista femenina.
Les dones hem trencat moltes barreres, moltes, però encara estem en aquesta lluita. Crec que estem fent una bona feina, no només nosaltres que estem ja en l’edat de la maduresa, que ja hem crescut, que estem demostrant que sí que es pot arribar a fer segons quines coses, sinó també des de la base, com dic, en educació, en xerrades, també a l’escola. Crec que és molt important que se sàpiga que la dona, futbolista, jugadora de bàsquet, jugadora de tenis, pot ser professional i pot arribar a fer coses igual que els homes.
T’has trobat molts entrebancs allà a la teva carrera futbolística pel fet de ser dona?
Més enllà de la distinció, perquè quan vaig començar a jugar a futbol era l’única noia i m’havia de canviar sola als vestidors, no podia compartir aquell moment de victòria, de celebració amb ells. Això a mi m’entristia molt, i potser si anava al partit malament, plorava sola, si el partit anava superbé, celebrava sola o amb ma mare, que era qui m’acompanyava sempre. Crec que és molt important que hi hagi molts equips i que els pares portin les seves filles a jugar a futbol o a bàsquet o el que sigui, i que puguin compartir aquests moments que jo en el seu moment no vaig poder viure.
T’has sentit dir alguna vegada el ‘jugues com una noia’?
Sí, moltíssimes vegades. I crec que ara aquesta frase l’hem transformat en una connotació positiva. Hem deixat de banda el ‘jugues com una nena’, perquè ets dolenta, i ara el ‘jugues com una nena’ és pensar en Aitana Bonmatí, és pensar en Alèxia, és pensar en Athenea del Castillo, és pensar en referents femenines que han arribat a l’elit i que estan demostrant un nivell increïble. Per mi, la connotació ha canviat a positiu.
Tu també formes part de la Queens League, tot això també està ajudant a donar més visibilitat i sensibilització amb l’esport femení?
Sí, evidentment, tot el que sigui visibilitzar que les dones practiquem esport i que se segueixi i que se’ns doni suport és molt benvingut. Crec que és un format molt diferent del futbol federat, com hem vist, té les seves pròpies normes i regles, però crec que sí, que se li està donant la mateixa oportunitat que a la categoria masculina, o sigui, cobrem el mateix, les condicions són les mateixes i al final és una mica el que nosaltres també reclamem al futbol federat, que evidentment el nombre de llicències i tot el que genera la part masculina no es pot comparar amb la part femenina, però sí que en l’àmbit de reconeixement i d’oportunitats esperem que el mateix que s’està fent a la Queens League, on hi ha aquesta igualtat, es faci també en nivell federat.
Amb quina edat et vas iniciar en el futbol?
Els vuit anys.
Quins eren els teus referents en aquells temps?
Amb set anys no recordo cap nom de cap futbolista noia, no tenia cap referència de cap d’elles, sempre era Ronaldinho, era Belletti, o la persona del moment. En realitat, els referents eren homes.
Com a comentarista de la Copa Mundial de la FIFA també estàs trencant barreres.
Sí, perquè no és molt normal escoltar comentaristes femenines.
Com ho valores que les dones estiguin ocupant llocs que anteriorment estaven reservats a homes?
I no era perquè abans no fóssim vàlides per fer-ho, sinó que abans no se’ns donava l’oportunitat de fer-ho. El futbol és un esport molt relacionat al gènere masculí, per tant, nosaltres no teníem cabuda. Aleshores, les oportunitats d’explicar futbol sent dones, eren impossibles, perquè no se’ns veia com a expertes en això. No el podíem jugar i no podíem comentar-lo, perquè no enteníem de futbol. Ara s’ha obert del ventall i, evidentment estem demostrant que tenim dos ulls igual que els homes i que som igual de capaces mentalment d’explicar el futbol i també per jugar-lo tal com fan ells.
Què els hi demanaries a la generació que puja i que també es dedica a l’esport femení?
Que si tenen una il·lusió, que vagin cap a ella, que intentin lluitar pels seus somnis, per les seves il·lusions, perquè al final, si tu mateixa et poses una trava, tu mateixa t’estàs auto-boicotejant. Per tant, no hi ha barreres, els sostres de vidre ja s’estan trencant, ara ja no hi ha excusa per sortir al carrer i fer el que realment volem fer.
Havies estat amb anterioritat aquí al Trade, que t’han semblat les seves instal·lacions?
No, no havia estat abans, però crec que són àmplies, lluminoses i que estan molt bé i pel que fa a les xerrades vull dir que és essencial fer aquest tipus de xerrades per conscienciar a la gent, conscienciar als joves, sobretot des de la base, des que som petits, des de la primària.
