Maria Teixidor, advocada, presidenta de la comissió de Dona i empresa – PIMEC i exdirectiva del FCB va ser una de les ponents del darrer SC Trade Center Talks de la temporada que portava per títol ‘Jugues com una noia’.
Des de la seva etapa com a directiva del FC Barcelona, quins van ser i quins creu que són els principals problemes als quals s’han d’afrontar les dones?
Des d’un vessant de la direcció o de la governança de les institucions esportives, tenim una manca de representativitat en les esferes de poder que encara impedeix que la nostra veu s’assegui allà on s’estan prenent les decisions. Crec que aquesta és una assignatura pendent.
Vostè també forma part de la PIMEC. Això que passa en la direcció esportiva també es trasllada en el món de l’empresa?
Aquesta falta de representativitat no és exclusiva de l’esport. Crec que està en totes les institucions i crec que les normatives que s’estan aprovant, que d’alguna manera, estan posant l’accent sobre la necessitat de tenir més dones en òrgans de govern, van en la línia correcta de donar també al món empresarial aquesta major presència de dones que també és necessària.
Què li falta a la societat perquè les dones puguin tenir aquesta representació dins l’esport o l’empresa?
Falta apostar i voler provocar aquest canvi, per això, la iniciativa legislativa és importantíssima, però s’ha d’acompanyar de fets, de la presa de consciència que això és important, amb la tranquil·litat que totes les dades i informes que s’han anat elaborant sobre la participació de la dona en els òrgans de govern i en empreses més paritàries i igualitàries, donen com a resultat uns millors resultats econòmics. Per una mera qüestió d’eficiència empresarial, hauríem d’estar molt convençuts que aquest és el canvi correcte. Sí que s’estan trencant sostres de vidre, sí que tot el tema del Barça femení, per exemple, que ha liderat tot el tema del canvi en el futbol femení, ha significat un canvi molt gran, però en realitat, quan et pares a comparar aquest canvi, que és gran, és petit.
Sí que és cert què és un ‘canvi, que és gran, és petit’, tal com vostè diu.
Tinc la sensació que hem posat una peça important a la conversa en un dels esports que és líder mundial d’audiències. Es calcula que 4.000 milions de persones al món segueixen el futbol i és la meitat de la població humana. Per tant, és un canal molt bo per demostrar canvis. Per exemple, la polèmica d’aquest estiu al voltant del mundial i del famós petó, el que ha fet és empoderar a moltes dones en indústries molt diverses, a reclamar els seus drets. Jo crec que això és molt important perquè al final visibilitza una possibilitat, que és la de dir prou, i empodera moltes dones a fer el mateix en les seves àrees. Aquesta és la lliçó que hem d’extreure i que ha d’inspirar a totes les dones a anar reclamant aquesta igualtat efectiva.
Per què vas decidir participar en aquests SC Trade Talks?
M’ho van demanar i al final a mi m’agrada molt compartir experiències, i a més amb components com les que avui tinc, perquè al final només explicant-nos les unes a les altres el que hem viscut, el que veiem, el que ambicionem i el que estem treballant, podem fer xarxa i podem ajudar-nos mútuament a aconseguir objectius reals.
Quan vas llegir el títol de la ponència ‘Jugues com una noia’, que et va semblar?
És una frase mítica que vaig utilitzar també en el primer gran congrés que vam fer al voltant dels temes del futbol femení al Barça l’any 2018. De fet, vaig titular la ponència ‘És futbol i és femení’ per reivindicar que aquest tipus de frases les hem d’anar eliminant. I una de les reflexions que fèiem aleshores, i crec que també està darrere aquesta frase, és que depèn de com tu integris aquests conceptes, això serà una frase amb prejudicis o punyent. Aleshores, si jugar com una noia es converteix a jugar com ho fan ara, com per exemple la de la nostra selecció absoluta guanyant mundials, jugar com una noia és motiu d’orgull.
Què et sembla aquest tipus d’iniciatives que uneixen dona i esport?
Necessàries, molt necessàries! Les Nacions Unides ho tenen dictaminades i és un dels eixos de treball més importants per, per exemple, assolir els objectius de desenvolupament sostenible. És un canal de transmissió molt poderós per tota la societat, per tant, trobo que cal aprofitar-ho.
Havies estat amb anterioritat aquí al Trade?
No, és la primera visita que faig al Trade, no el coneixia, però les instal·lacions estan mot bé.
Què li falta al futbol femení per fer els nivells d’audiència del masculí?
A les noies perquè se les vegi l’únic que s’ha de fer és programar-les i s’hauria de programar en la televisió pública, sense haver de pagar, i donant-li una màxima difusió. Si pensem, i això és un argument que jo he treballat molt, i he anat repetint moltíssim en el mercat audiovisual, que s’ha de generar. Crec que s’ha de fer una aposta des de la televisió pública per programar el futbol a tort i a dret i des de sempre i ha d’existir el dret a què es faci el mateix amb l’esport femení per consolidar audiències, que al final és del que va després poder generar aquest mercat.
Finalment, les generacions que pugen són més sensibles amb l’esport femení?
Crec que les generacions que pugen ho tenen més fàcil en termes de prejudicis que les anteriors. És a dir, no passa res si a casa teva dius que vols jugar a futbol sent nena, o no passa tant com passava abans, i, per tant, hi ha una acceptació que et permet desenvolupar-te. També tens uns referents que, d’alguna manera, estan marcant el camí de les possibilitats. Tot això, juntament amb una professionalització de clubs, de lligues i de més, el que et marca també és que no pot ser un hobby, perquè l’esport no ha de ser només professional, però si vols, i, ambiciones una professió en aquest entorn, tens aquesta possibilitat, i crec que les nenes avui en dia tenen una mirada molt més completa de possibilitats que les ha de permetre desenvolupar-se millor.
